Les primeres manifestacions d'esta modalitat d'arts escèniques provenen d'Índia i Xina. Les ombres posseïxen connotacions màgiques en quasi totes les cultures, despertant els sons, el subconscient, l'esperit. Estes formes inestables inviten al la imaginació i creació, estimulant la fantasia. Per això, les ombres representen històries de fort contingut fantàstic, per la capacitat de mutar, d'insinuar sense deixar veure, deformar la realitat. L'ombra és intocable, roman en un pla alié.
Història del teatre d'ombres:
El Dalang, o titellaire, era un personatge important a Indonèsia i Índia, perquè representava epopeies per mitjà de les ombres, entrant en contacte amb el món superior i restablint l'equilibri entre les forces de la comunitat, per la qual cosa tenia el caràcter de sacerdot. Tenia com a missió, educar i transmetre valors morals al poble, emprant els mites per a això. Esta tradició es manté encara a Indonèsia.
Els titelles per al teatre d'ombres, es fabriquen amb pell de búfal. Són figures molt estilitzades, calades en distintes grandàries i pintades amb vius colors. Els personatges són herois, déus, princeses, animals, gegants, etc.
La pantalla que s'empra per a la projecció de les ombres, és de lli, i s'il·lumina amb una làmpara d'oli o elèctrica.
En Xina, una llegenda compte l'origen d'esta modalitat. Segons la mateixa, l'emperador Wu-Ti-tu, davant de la pèrdua de la seua amada esposa, perd el gust per la vida, per la qual cosa tots en la cort, intenten reanimar-li sense èxit.
Fins que arriba Sha-Wong, qui afirma que pot reviure a l'emperadriu. Per a aconseguir-ho, col·loca l'emperador enfront d'una tela estesa entre dos pals i sobre ella, fa aparéixer l'ombra de l'amada, la que conversa amb l'emperador de records comuns. Un dia, l'emperador oblida la seua promesa de no tocar la tela, i al fer-ho, descobrix a Sha-Wong, agitant una figura de dona davant d'una làmpara. Una de les versions del final d'esta història, diu que en homenatge al muntador d'ombres, li permet que continue practicant el seu art.
El teatre d'ombres xinés, és l'únic que incorpora decorats, mobles, plantes, palaus i animals. Les obres posseïxen un caràcter sagrat i els personatges representen a entitats del més enllà. Les figures estan fetes amb peu de camell o bou.
Els jesuïtes van introduir el teatre d'ombres a Europa, a través de les seues rutes d'evangelització.
En 1772, Dominique Séraphin, va instal·lar el seu teatre a Versalles amb gran succés. Les companyies itinerants italianes van contribuir a la seua difusió per tot Europa.
Els antecedents del teatre d'ombres daten de la prehistòria, quan l'home primitiu, feia ombres amb el seu cos i mans, enfront de les fogates.
PROCÉS DE TREBALL
Una mà, el teu cos... És possible jugar i experimentar amb qualsevol objecte quotidià. Ens centrarem en les siluetes, ja que són elles les reines del teatre d'ombres.
El primer és pensar el personatge, objecte o feristela que volem fer i, ajudats de paper i llapis, dibuixar algun esbós, que després ens servirà de referència.
També hem de triar el tipus de silueta que volem, perquè hi ha diverses opcions.
Algunes d'elles són:
* De massa negra (com el cavall de Troia de la imatge). En este cas l'expressivitat s'aconseguix per mitjà de l'entorn, per la qual cosa és preferible centrar-nos en un perfil.
* Si ho preferim podem fer-li perforacions (com es veu en els temples grecs), d'esta manera l'ombra negra es combina amb la llum blanca. Encara que esta elecció és un poc més difícil, ens permet jugar amb el ple i el buit. Si, per exemple, la nostra figura és un rostre, ara ho podrem fer de front retallant-li els ulls, els claus... Els espais que queden buits poden omplir-se amb paper cel·lofana o acetats de qualsevol color.
Si volem que tinga moviment cal tindre en compte diverses coses:
* Si li anem a posar elements mòbils no controlats (molls, antenes, cabells, plomes...) els materials que usem han de ser flexibles, amb bassa caiguda i no del tot opacs.
* Si volem que tinguen articulacions, perquè és moguen els peixos en els punts de gir, hi ha diversos sistemes com els que és mostren en els següents dibuixos. Per a fixar el nostre personatge o andròmina podem triar entre algun estos sistemes o inventar-nos u.
